El darrer clan. Els origens

La història de la novel·la és atractiva, coherent i entenedora: les descripcions són clares i sintètiques (ni barroques ni morboses); les diferències morfològiques de les tres espècies (color de la pell, robustesa) són les corresponents; la cultura material (atzagaies, propulsors, flauta, tòtem) i la vestimenta també és la pròpia de cada espècie humana; la descripció de la flora i la fauna, també; presenta diversos espais i paisatges (rius, mars, planes, estanys, penya-segats), fenòmens naturals i astronòmics (coves, terratrèmols, lluna, eclipsi); transmet emocions i aspectes humans propis d’aquell període (supervivència, supersticions, por, futur, mort, destí); conté diverses històries personals i intergrupals (diversitat de clans) que donen contingut i força al seu argument. Tots aquests elements s’ajusten a l’etapa històrica corresponent (la prehistòria) i, per tant, en conjunt fan que sigui una novel·la atractiva, de bon llegir.